Així és com ens trobem les dones, especialment els darrers segles, Juntes i en Lluita contra les Desigualtats, juntes i en lluita per la nostra emancipació, per un humanisme integral, per una societat d’igualtat, justícia social, democràcia directa i llibertat solidària, com ens va llegar el moviment anarquista Mujeres Libres.
Les dones, l’anarcofeminisme, tot el moviment feminista inclusiu actual, portem molts anys en lluita, ja que el patiment que ens infligeix l’enemic és insuportable. Un patiment que abasta allò físic, allò psicològic i allò ètic; que ens afecta a tots nivells: vida política, pública, laboral, social, econòmica, personal, afectiva, sexual, cultural, educativa, creativa…
L’enemic al qual ens enfrontem és molt fort, polifacètic i agressiu. Derrotar-lo significaria haver aconseguit la plena transformació social, haver construït una nova societat de justícia, llibertat i igualtat plena per a la totalitat dels éssers humans.
Aquest enemic s’anomena patriarcat, ha existit pràcticament des de sempre, s’ha disfressat de múltiples formes, ha comptat amb àmplies aliances i no ha dubtat a servir i utilitzar un ampli ventall d’ideologies polítiques, socials i econòmiques per aconseguir perpetuar el seu gran objectiu: la dominació de l’home sobre la dona; gestant els pilars de la seva societat masclista, sexista i androcèntrica, acompanyada pel racisme, la xenofòbia, el colonialisme i imbricada pel reaccionarisme, l’explotació del neoliberalisme i el supremacisme autoritari, totalitari i negacionista.
Però si hi ha un aliat amb el què s’identifica especialment és amb el capitalisme. Tots dos, capitalisme i patriarcat, es retroalimenten mútuament per tal que la societat actual que seguim suportant sigui la societat de les desigualtats.
En aquesta societat, la desigualtat més gran és la que patim les dones enfront dels homes. Discriminació, extorsió, abús, menyspreu, explotació, marginació… en igualtat d’oportunitats; en visibilitat pública; en accés a llocs de treball de responsabilitat i gestió; en el desenvolupament professional; a la injusta bretxa salarial i de pensions; en el repartiment del treball domèstic i el treball de cures; a l’explotació mercantilista i objectualització sexual.
Per a la CGT, com a organització anarcosindicalista, el 8 de Març continua sent el Dia Internacional de la Dona Treballadora, perquè en aquesta societat de desigualtats i classista, la classe treballadora és explotada i aquesta explotació es multiplica quan parlem de dona treballadora.
Aquesta és la nostra lluita com a dones i com a treballadores: una lluita feminista, anarcofeminista, inclusiva, unitària, on hi tenen cabuda totes les sensibilitats sobre la conceptualització de ser dona, de la identitat personal, el gènere, el moviment Trans, Lgtbiq+… la nostra lluita planteja una revolució social integral basada en la justícia social i la llibertat, la igualtat absoluta i real entre homes i dones, una societat anticapitalista i plenament llibertària, sense dones explotades, sense cap ésser humà exclòs.
