“El diàleg social no millora les condicions de jubilació de les persones actualment jubilades, com tampoc ho fa sobre les futures i, per contra, assegura un marc legislatiu adequat a un mercat de treball competitiu i adequat als interessos empresarials”.
El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Immigracions, conjuntament amb el Govern d’Espanya, en la seua nota de premsa sobre l’acord aconseguit amb els agents socials (CC.OO, UGT, CEOE i Cepyme), resumeix en quatre punts un “món millor per a les persones pensionistes d’avui i de demà i, a més, de manera tramposa elimina la dicotomia entre treballador i pensionista, perquè això va no de drets col·lectius de tots i totes, sinó de l’individualisme del mercat: que cadascú, segons les seues necessitats s’adapte a si treballa més temps, menys, o es fa un pla privat, per al dia de la seua jubilació.
La seua valoració inicial sobre l’acordo és la següent: ”l’acord aconseguit avui és de màxima rellevància per als pensionistes d’avui i del futur i per als desafiaments del nostre mercat de treball, ja que acaba amb la dicotomia entre treballador i pensionista i s’adapta a les necessitats de cada persona…”
Els punts que s’aborden i la seua nova regulació:
- Es modifica la regulació de la jubilació, tant la parcial, i per tant el contracte de relleu, com la jubilació activa, és a dir, seguir empleat i alhora percebre una pensió.
- Les Mútues Patronals, són dotades (encara més) amb major poder sobre la salut de les persones treballadores i per consegüent més recursos que se sostrauen al sistema de Salut Pública, atorgant-los competències en la Incapacitat Temporal l’origen de la qual siga traumàtic (una majoria significativa d’esta mena de IT) i en les seues proves diagnòstiques.
- Els sindicats del Règim i empresaris s’han posat d’acord sobre el “Reglament/procediment” per a establir Coeficients Reductors de l’edat de jubilació per a ocupacions especialment penoses o perilloses. Si no fora dramàtica la situació de centenars de milers de treballadors i treballadores, en estes activitats, hauríem de posar-nos a plorar, perquè des de fa quasi 15 anys, l’RD 1698/2011 així ho exigia, i tant Govern, com agents socials han fet els ulls grossos amb l’excusa que la Seguretat Social tenia “dèficit” i no havia pressuposat. Això senzillament és ser “populistes” i damunt a la baixa.
- I com no, més mercantilisme, més mercat que fomente la insolidaritat i l’individualisme entre les persones treballadores, …” millorant la jubilació demorada, amb la possibilitat de rebre incentiu addicional per cada sis mesos de demora a partir del segon any i compatibilitat amb la jubilació activa”… Veiem amb estupor, com ens venen la cultura de la “meritocràcia”, la qual cosa resulta bastant menyspreable, perquè milions de persones assalariades es troben en treballs precaris i causants de danys a la seua salut i per a res poden permetre’s el “luxe” de continuar treballant més enllà dels 67, 68, 69, 70, 71, 72… fins al dia de la seua “mort”.
Quin dubte cap que la nova regulació sobre jubilació parcial i la qualitat dels contractes de relleu, millora la situació de la llei del 2013 del PP, com la de la llei de 2021 sobre jubilació gradual i flexible acordada pels agents socials i el Govern que tampoc va modificar la del PP. Però vendre com un avanç el fet d’anticipar la jubilació en un any (ara són dos anys i passarien a ser tres) com una fita, alhora que els contractes de les persones rellevistes seran a jornada completa i indefinits fins almenys dos anys a posteriori de la jubilació ordinària del jubilat parcial, no deixa de ser una incongruència i una renúncia a les condicions que centenars de milers de treballadors i treballadores (jubilats parcials i rellevistes) tenien com a dret fins a la llei del 2013: jubilació anticipada als 60 anys (amb els mateixos requisits d’anys cotitzats i antiguitat en l’empresa), jubilació fins al 85% i contractes estables i a jornada completa de les persones rellevistes.
La jubilació “ordinària” no sols s’ha retardat sinó que s’ha endurit, a causa de les condicions del mercat de treball que es van fer estructurals des de la dècada dels 90 del segle passat, que exigeix més anys de cotització per a accedir a esta, alhora que per a poder obtindre el 100% de la seua base reguladora. Si alhora es fomenta, com ho fa la llei dels agents socials del 2021, el retard de la jubilació flexible i es mercantilitza (diners, diners, diners…), la incongruència en quant a la jubilació parcial està servida. A l’empresariat se li serveix unes condicions per a seguir amb l’explotació de manera coherent i tornar més competitives a les seues empreses.
Novament ens trobem amb una posada en escena “populista” i a més a la baixa, on no es recuperen drets essencials i fonamentals de les persones treballadores, que han de veure amb les seues possibilitats d’accedir a la jubilació a l’edat de 60 anys com a forma generalitzada i per a aquells sectors amb penúria, perillositat o alt risc d’accidentabilitat, reduint l’edat de jubilació de manera sensible a través de coeficients reductors adequats als seus treballs.
Dignificar el treball assalariat i reduir seriosament els anys de treball per a accedir a una jubilació amb pensió digna, que s’acoste al 100% de l’últim salari regulador, és una qüestió de justícia social i és un dret fonamental per a totes les persones treballadores.
Atorgar a l’empresariat més poder i el control del treball i la salut de les persones treballadores a través de les Mútues Patronals; flexibilitzar a través de la mercantilització de la jubilació flexible i mercantilitzar la permanència en l’ocupació; alhora que no posar en marxa ja la reducció dels coeficients reductors de manera seriosa en totes les activitats penoses, perilloses i d’alta precarietat, no deixa de ser sinó complir amb aquella màxima establida en la CE que diu que …”els agents socials han de ser funcionals per a l’economia…” I això si ho fan molt bé amb els dos governs més progressistes de la història, on l’economia empresarial, especialment de les grans corporacions i multinacionals de l’energia, telecomunicacions, financeres, porten més de sis anys “fent l’agost” a costa dels drets públics de tots i totes (ocupació, vivenda, educació, cures, salut, mobilitat, crèdit-diners, etc.).
CGT, igual que els diferents moviments de pensionistes, continua treballant i barallant pels drets essencials i possibles per a tota la classe treballadora: salaris adequats; jubilació generalitzada als 60 anys; jubilacions anticipades abans dels 60 anys sense reducció de les seues bases reguladores en totes aquelles activitats penoses, perilloses i precàries; la vigilància i defensa de la Salut de les persones treballadores a través del nostre Sistema de Salut Pública i Pensions per a tots i totes que s’acoste al 100% de l’últim salari regulador i acabar amb la bretxa de gènere tant en el treball assalariat com en la pensió.
Això avui és possible (existeixen recursos suficients) si les classes assalariades ens posem a la feina, ens mobilitzem i obliguem a un repartiment de la riquesa i dels treballs (tots, inclosos el de cures).
Secretariat Permanent del Comité Confederal de la CGT
