Per a aquest 1r de Maig, des de la Confederació General del Treball (CGT) veiem més necessària que mai impulsar una ofensiva anarcosindicalista davant les condicions de vida de la població en general, de la classe treballadora en particular i les amenaces globals que ens aguaiten.
La devaluació dels salaris i l’augment de la inflació que van a l’una, ens fan més difícil la vida. La pujada dels preus incideix de manera sagnant en els grups de població de menors ingressos. L’increment que ha experimentat el salari mínim no ha estat suficient per a pal·liar la pèrdua del poder adquisitiu. L’augment dels preus ha estat substancialment més gran en els béns i serveis que més adquireixen els grups de població amb menors ingressos. Vivim en un país on la precarietat i els sous baixos són la norma. La pèrdua del poder salarial continua creixent en tots els sectors, excepte en una minoria capitalista que augmenta de manera vergonyosa els seus ingressos a costa dels salaris i les condicions laborals de la majoria. Mentre els nostres joves sofreixen en les seues carns un atur dels més alts d’Europa.
El model sindical basat en la concertació amb l’empresa i que prioritza la negociació sense la construcció d’un poder de base capaç d’exigir millores, dificulta la pujada de salaris en els convenis d’empreses. Perquè no és tolerable que la precarietat, la desocupació, la sinistralitat laboral, els baixos salaris, la temporalitat, les condicions indignes i el treball parcial, incidisquen especialment entre les dones, els joves, les persones migrants i les persones racialitzades. Enfront d’això, CGT defensa un model de lluita sindical que prioritze l’organització des de la base, orientat a la mobilització, la vaga i el conflicte, disposada a exercir pressió com a eina de negociació per a millorar i canviar la societat. Per això CGT és l’organització que més conflictes i vagues ha dut a terme en 2024.
CGT denuncia la bretxa salarial que sofreixen les dones mentre dura la seua vida laboral i, després també, en les seues pensions. Posem la lluita de les dones en primer ordre, perquè la conciliació i les vides de les dones han de ser la nostra prioritat. Continuen sent les dones les que exerceixen els comptes amb o sense remuneració, i les que sofreixen la major taxa d’atur. A sobre la xacra masclista dels feminicidis no cessa.
El preu dels lloguers i de l’habitatge augmenta de manera insostenible, aconseguint preus impossibles en les grans ciutats i zones turístiques. Més persones es veuen obligades a conviure en la mateixa llar per a poder pagar el lloguer. I més d’un terç de les llars destinen més del 30% de la seua renda disponible al pagament de l’habitatge.
CGT dona suport a les mobilitzacions per un habitatge digne i assequible. Tota persona té dret a un habitatge i és una prioritat social que aquest dret es complisca.
Enfront de l’Espoli de lo Públic, amb la privatització dels serveis públics (sanitat, educació, serveis socials…), impulsada de manera calculada pels governs neoliberals que sofrim de llarg a llarg de l’Estat, seguint a ulls clucs el “Protocol de la Privatització” i posant-los al servei del negoci i el benefici privat. La CGT hem de reaccionar de manera ferma, partint de l’organització horitzontal, des de la base, comptant amb les persones afectades, famílies, joves, estudiants… i així s’estan organitzant noves lluites, vagues i mobilitzacions impulsades per CGT, al costat d’altres col·lectius i sindicats combatius a fi de salvar lo públic, perquè en això ens va la vida i un futur més esperançador.
En 2024 han mort 796 persones en el seu lloc de treball. Demostrant-se que no existeix un veritable compromís per part d’empresaris i governs per a tallar d’arrel aquests “assassinats laborals”. Enfront d’això, des de CGT proposem: mesures de disminució de la càrrega de treball, mesures de prevenció de riscos laborals en les empreses i disminució de la Jornada laboral a 30 hores setmanals, així com mesures de conciliació en el treball. En aquest sentit, des de CGT s’està duent a terme una campanya bimensual contra les morts en el treball, des d’octubre de 2023.
Una renovada estratègia imperialista està canviant l’escenari internacional i nacional. La inversió en armament per part dels Estats és ara una prioritat per al capitalisme més agressiu i deshumanitzat. Aquesta despesa suposarà augmentar el deute públic, amb elevats interessos que acabaran afectant les partides socials. Estem en mans d’una minoria oligàrquica que tenen el control del planeta i la vida de la població mundial. Per això CGT tenim l’obligació moral i ètica d’oposar-nos als carrers. Històricament les guerres busquen l’espoli, l’endeutament i l’enfrontament entre els pobles. Ens volen enganyar amb el discurs de seguretat nacional, quan el que es potencia és el rearmament. CGT rebutja la proposta del Govern espanyol d’augmentar el pressupost per a la guerra. Des de CGT defensem relacions internacionals basades en l’equitat, la justícia social i la solidaritat entre pobles. Les armes i els exèrcits són tot el contrari. No a l’OTAN, Bases Fora. Destrucció de tots els armaments i reconversió de la indústria armamentística en activitats de desenvolupament humà.
Davant la crisi mediambiental i els desastres ecològics, provocats pel capitalisme salvatge que assola el nostre planeta, CGT ha demostrat en la gestió de les terribles conseqüències de la Dana a València, que som una organització anarcosindicalista amb capacitat de resposta, que podem organitzar-nos per a fer costat a la classe treballadora i a les famílies afectades. I que també sabem denunciar als culpables exigint responsabilitat i conseqüències legals per a aquests. Davant la mort de les 225 víctimes mortals, CGT ha estat l’únic sindicat que ha aconseguit la imputació d’alts càrrecs responsables per la gestió de la Dana i la vulneració de drets laborals.
No al genocidi del poble palestí!
Ni guerra entre pobles, ni pau entre classes!
Internacionalisme anarcosindicalista entre els pobles!
