Hui, 1 de maig, eixim al carrer per canviar la realitat que ens ha tocat viure. Una realitat basada en l’explotació i opressió de la nostra classe, que no té en compte les nostres necessitats i només mira pels beneficis d’uns quants.
Durant aquest any hem vist com l’excusa de la pandèmia per a l’empitjorament de les nostres condicions de vida ha caducat, i el «govern més progressista de la història» ha seguit atacant a la classe treballadora. La reforma laboral heretada del 2010 i 2012 no només no ha sigut derogada, sinó que ha sigut modificada per seguir assegurant, sostenint i beneficiant a l’empresariat: se mantenen les mateixes facilitats per a acomiadar-nos, segueix primant el conveni d’empresa sobre el sectorial dificultant l’organització col·lectiva, no augmenta la indemnització per acomiadament i se mantenen les facilitats per a la justificació d’ERTOs i EROs. Mentrestant, augmenten els contractes indefinits, que no reflecteixen una realitat o una millora material, sinó que únicament serveix per justificar les ajudes europees dels Fons Generation.
A més, tant Europa com l’Estat Espanyol intenten mostrar una cara amigable cap a la nostra classe augmentant la despesa pública, amb ajudes que serveixen per a que les empreses puguen seguir guanyant més diners i siguem nosaltres, la classe treballadora, les que paguem l’encariment de la vida.
També enguany hem vist com esclata la guerra a Ucraïna, una guerra que no ve d’ara, una guerra imperialista més, una guerra pels interessos de la burgesia. En ella, el bloc occidental (EEUU i UE) intenta reduir la influència de la burgesia russa, que intenta reposicionar-se com a potència de primer ordre, com ha passat en Kosovo, Síria, Bielorússia o Kazakhstan. I com sempre, qui paga les conseqüències d’aquesta guerra som nosaltres, la classe treballadora.
I mentre el govern parla de les atrocitats de Putin, torna a trair al poble saharaui, reivindicant el Sàhara Occidental com una autonomia dins la jurisprudència del Marroc. Una vegada més, pels interessos de la burgesia, per a afavorir el comerç amb el Marroc, i especialment per a contenir la immigració irregular cap a Europa. Tornem a veure el caràcter racista institucional d’Espanya, al que se li sumen les barbaritats de la llei d’estrangeria. El capitalisme necessita explotar al màxim a la classe treballadora, i aprofiten la vulnerabilitat de les migrades per a augmentar la seua explotació. Dividint-nos com a classe i fent més fàcil l’atac constant a les nostres condicions de vida per preservar l‘ordre capitalista.
Igual que el racisme és una part clau del capitalisme, també ho és el masclisme. I és que l’empitjorament de les condicions de vida té una repercussió especialment dura en les dones, que seguim rebent salaris més baixos i pitjors condicions laborals. La resposta de les institucions és fer grans discursos buits de contingut, mentre se perpetua socialment el masclisme i la misogínia, tant en la relació laboral com en les relacions interpersonals de la nostra classe.
I és que entre les agressions i assassinats masclistes, LGTBfòbics, racistes i de la patronal (els anomenats «accidents laborals» ), la classe treballadora no només tenim pitjors condicions de vida, sinó que vivim amb una soga al coll. Una soga que ens premem entre nosaltres reproduint unes dinàmiques individualistes. Per això, l’única resposta possible és la construcció de noves relacions socials, fora de les seues lògiques d’acumulació, de la propietat privada, del racisme, del masclisme. Unes noves relacions que construïm mirant de cara als problemes, compartint els conflictes, organitzantnos i tenint ben clar el nostre objectiu: el final del capitalisme, la revolució!
Per això ens ajuntem hui el moviment anticapitalista de Castelló, des dels conflictes laborals als de l’habitatge, la lluita estudiantil, la lluita antifeixista, la lluita feminista. Perquè només des de la construcció d’un poder propi com a classe treballadora, de la creació i coordinació d’espais de lluita, visualitzant l’horitzó de la revolució, podem començar a construir un nou món.
Contra el capital, lluita obrera i sindical!
