Un 2 de març de 1974, la dictadura franquista agonitzava i moria matant, matant al llibertari Salvador Puig Antich, en la presó Model de Barcelona, a garrot vil. Salvador, jove antifranquista i activista anarquista del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), va ser detingut el 15 de setembre de 1973, en una acció repressiva i després de passar per la farsa del juí militar, assassinat. Eixe 2 de març, en un altre centre de repressió general, la presó de Tarragona, s’assassinava al company alemany Heinz Ches (George M. Welzel), amb la intenció de desviar la pressió i mobilització internacional generada contra el règim feixista de Franco i els seus sequaços, pel procés a Puig Antich i la seua condemna a mort.
El context històric i de lluites per les Llibertats col·lectives, vènia de molt arrere, perquè des del colp d’estat del 36, a càrrec dels feixistes i els seus aliats dels poders fàctics, la lluita no havia cessat.
Eren quasi 40 anys de lluita permanent, entre la Llibertat contra l’opressió. I el Moviment Llibertari, igual que altres grups militants, estava en la barricada social, als carrers. Recentment, el 20 de desembre de 1973, s’havia eliminat a l’almirall Carrero Blanco, segon del genocida Franco. Mobilitzacions estudiantils i obreres se succeïen, també els assassinats franquistes i la repressió continuada del Tribunal d’Orde Públic (TOP). Més res podia aturar les ànsies del poble, per a enderrocar un règim autoritari i repressor, que només ens havia portat mort, misèria i dolor.
Salvador va nàixer el 30 de maig de 1948 a Barcelona, en una família treballadora de sis germans, la seua mare Inma Antich i el seu pare Joaquín Puig, havien patit exili, passant Joaquín per Argeles-sud-Mer, juí sumaríssim en tornar a Espanya, condemna a mort i indult. Tot este procés familiar, el va conscienciar i li va portar a la militància activa, igual que el Maig francès de 1968, la mort de l’estudiant Enrique Ruano en 1969 en la DGS i la general situació de repressió continuada. Sobrenomenat “el Metge”, va evolucionar a l’ideari anarquista, incorporant-se al MIL, branca armada. Va participar en la revista “CIA” [Conspiració Internacional Anarquista] i l’editorial “Maig 37”.
Les accions per a “socialitzar” els diners dels bancs i donar suport a les vagues i comitès pro presos, es van succeir, al costat de Jean Marc Rouillan, Josep Lluis Pons i Jordi Sole, sent detingut en 1973.
Ací va començar el suplici, la tortura i el seu assassinat. 50 anys han passat i el record del seu compromís i lluita llibertària, roman i creix.
Salvador, la Lluita segueix, no t’oblidem germà !!!
