Vaga General en el sector ferroviari

Els recents i greus accidents ferroviaris ocorreguts a Adamuz i a Barcelona, no poden ser despatxats per les direccions de les empreses ni pel Ministeri, com a mers successos fortuïts o errors aïllats. Per al SFF-CGT, estos fets són el símptoma més dolorós d’una malaltia crònica que pateix el ferrocarril: la degradació sistemàtica del manteniment de la infraestructura i del material rodant, conseqüència directa d’anys d’externalització massiva, precarització i trossejament planificat del públic.

El que està ocorrent no és casualitat. És el resultat d’un model que ha debilitat la capacitat de prevenció i de resposta davant incidències. Un model que ha convertit la seguretat en un cost a retallar i el ferrocarril en un negoci a repartir.

Estos dies hem vist com dos maquinistes i un tripulant perdien la vida, però no eren les úniques persones treballant en eixos trens, ni són les úniques que han mort en el sector. L’any passat, sense anar més lluny, van morir cinc persones treballant en el manteniment d’infraestructura. Per això ho diem amb claredat: això no es reverteix des d’un col·lectiu aïllat. Es reverteix amb la força del sector ferroviari en el seu conjunt.

Perquè quan es permet l’augment de circulacions sense reforçar el manteniment preventiu, s’incideix en la seguretat. Quan es consent la fragmentació de les empreses ferroviàries, s’incideix en la seguretat. Quan s’externalitza massivament el manteniment, s’incideix en la seguretat. Quan es redueixin plantilles fins al límit i es normalitza que un tren amb quasi 600 persones circule amb dotacions mínimes, s’incideix en la seguretat. Quan s’ha destinat gran part del pressupost d’ADIF a la construcció de l’Alta Velocitat mentres s’abandona la xarxa convencional i el seu manteniment, s’incideix en la seguretat.

La seguretat ferroviària no es trenca de colp: es trenca retallada a retallada, privatització a privatització, subcontracta a subcontracta, silenci a silenci. I els qui hui es posen d’esquena a les reivindicacions, haurien d’explicar quin paper han jugat, durant anys, al permetre que es materialitzaren moltes d’estes situacions: acords, renúncies, pau social i firma fàcil mentres es desmantellaven mitjans i drets.

Des del SFF-CGT ho tenim clar: és el moment de que el sector ferroviari s’unisca i exigisca un canvi immediat del model ferroviari. No permetrem que es continue jugant amb la vida de la ciutadania i de les plantilles. No acceptarem que es normalitze el col·lapse operatiu. No ens quedarem callats mentres es degrada el servei i es precaritza el treball que el sosté.

Per això, el SFF-CGT convocarà vagues els dies 9, 10 i 11 de febrer en tot el sector ferroviari i impulsarà les mobilitzacions necessàries per a continuar exigint un nou model ferroviari en el qual la seguretat torne a estar per damunt de la rendibilitat, amb inversió real en manteniment, plantilles suficients, protocols homogenis i la fi de l’externalització com a dogma. Perquè així li ho vam fer saber al Ministeri de Transports el 26 de setembre, sense obtindre resposta, malgrat la gravetat del diagnòstic.

PEL FUTUR DEL FERROCARRIL !!!