Més de mil milions en benefici de la indústria militar

El cap del Govern, Pedro Sánchez, i el d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, s’han reunit aquesta setmana en el Palau de la Moncloa per a signar un acord de seguretat i ampliar l’ajuda armamentística. Entre els acords s’inclou el lliurament de mil cent milions d’euros en armes a Ucraïna durant 2024.

L’acord al qual han arribat tots dos governs és “bilateral”, tal com indiquen des de La Moncloa, i que vincula als dos països durant un període de deu anys, sense que quede clar quina serà la quantitat de diners en armament que es lliurarà en els pròxims anys.

L “Acord de cooperació en matèria de seguretat entre Espanya i Ucraïna”, és un document de 18 pàgines que exposa tot un pla de col·laboració en matèria militar, i tota una declaració d’intencions en favor de la guerra i de la indústria militar.

També se subratlla que, des de l’inici de la invasió russa, Espanya ja ha compromés, en el marc del finançament a la Unió Europea (UE), onze mil cent milions d’euros en suport de les forces de seguretat i defensa d’Ucraïna, i que altres cinc mil milions estan prevists per al període 2024-2027 a través del Fons d’Assistència a Ucraïna, que depén del Fons Europeu de Suport a la Pau. De moment, el total d’ajuda militar bilateral que Espanya ha aportat a Ucraïna és de tres-cents milions d’euros.

Gran part d’aquesta ajuda militar que ha compromés el Govern de l’Estat espanyol en el lliurament és de míssils “patriot”, a més de carros de combat “leopard”, que arribarien a Ucraïna al final del mes de juny, tal com va anunciar el Ministeri de Defensa.

Amb aquesta mena d’acords, Espanya reforça la seua postura militarista a Europa i en l’OTAN, i es consolida com un dels grans exportadors d’armaments a escala global. Segons l’Institut Internacional d’Estocolm per a la recerca de la Pau (SIPRI), entre 2014 i 2023 Espanya va ser el vuité exportador mundial d’armes, després dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU, Alemanya i Itàlia, aconseguint el 2’7% del global de les exportacions.

I mentre tot això succeeix, Espanya deixa d’aplicar el Tractat sobre les Forces Armades Convencionals a Europa (FACE). Aquest acord, a més d’altres exigències, establia limitacions al nombre d’armes que podien tenir 30 països, entre els quals es trobaven els estats membres de l’OTAN i alguns pertanyents a l’extinta Unió Soviètica i del Pacte de Varsòvia. En definitiva, ara s’obre el camí al rearmament mundial sense cap mena de limitacions.

Estem davant una de les majors escalades militars a escala mundial. En el cas del pressupost militar de l’Estat espanyol, el mite del 2% de pressupost està clarament superat l’any 2023, com denuncien en el Centre Delas en un dels seus recents informes.

Aquest tipus d’acords de venda d’armes a països en conflicte es fa saltant-se la legalitat internacional, sense debat parlamentari, i sense cap mena de transparència. I tal com està ocorrent amb el genocidi a Gaza, i que des de CGT hem denunciat en diverses ocasions.

Estem parlant d’unes desorbitades quantitats de diners que són llevades de despeses socials, de la sanitat o l’educació, en un dels moments de major inflació i estancament econòmic. Això demostra l’aposta del Govern espanyol per potenciar aquesta indústria, altament lucrativa i mortífera. És la política de la mort com a model econòmic, una “necropolítica” dominada pels “senyors de la Guerra”.

El Govern de Sánchez no sols s’alinea amb els interessos de la indústria armamentística, també es posiciona del costat d’un Govern com el de Zelenski, que ha retallat en drets socials, polítics i laborals secundant-se en l’extrema dreta, i que basa la seua estratègia militar en el reclutament forçós i la persecució política.

Des de la CGT hem denunciat reiteradament la hipòcrita política de blocs imperialistes, d’una banda, Estat Units, la Unió Europea i l’OTAN, i per l’altre el de l’oligarquia russa, que sosté al Govern de Putin. La principal causa d’aquesta guerra, i en els més de vint conflictes bèl·lics que ara mateix assolen a altres tants països, és la necessitat de sostenir el règim politicoeconòmic capitalista que ens condueix a la destrucció de la biosfera i de la vida en el planeta.

Per això diem: ni un euro per a la guerra, ni un euro per a la indústria armamentística.

Fora senyors de la Guerra! Per a la Guerra res, per a la vida tot!

Secretariat Permanent del Comité Confederal de la CGT

Desplaça cap amunt