(Taula reivindicativa)

La CGT és una organització sindical formada per treballadores i treballadors que lluiten per la seua emancipació i l’acció de la qual es dirigix a aconseguir una societat llibertària. Esta societat que volem aconseguir és justament la que hui no existix puix, per contra, en totes parts hi ha desigualtat i destrucció de la naturalesa i la vida. La CGT desitja canviar este estat de coses.

Les arrels principals d’esta universal injustícia, les que l’alimenten i mantenen, són l’autoritarisme, bàsicament representat per l’organització estatal, i la usurpació privada de la riquesa socialmente produïda, representada pel capitalisme.

Hui per hui, ambdós factors –l’organització estatal i el capitalisme– apareixen cada vegada més com la mateixa cosa. Els governs gestionen localment els interessos del capital en els seus àmbits respectius i el capital es val de l’estructura de l’Estat per a perpetuar-se com a injustícia i desastre globals.

Per això, l’acció sindical i l’acció social son per a la CGT dos aspectes de la mateixa lluita: la que enfronta oprimides i explotats com opressors i explotadors.

Mentre l’acció sindical es manifesta en la primera línia de lluita contra el capital (l’empresa, el centre de treball), l’acció social es manifesta en els altres àmbits de la vida quotidiana. Ambdós s’han de regir pels mateixos principis que donen contingut al nostre sindicat i són permanents les crides a la mobilització col·lectiva contra este injust sistema social.

Per tant, allí on els mals del capitalisme es fagen presents en l’empresa, la CGT utilitzarà tots els recursos sindicals al seu abast per a combatre’ls, i allí on la injustícia es perceba en un altre àmbit, la CGT utilitzarà els instruments propis de la mobilització social, siga per iniciativa pròpia o sumant-se a altres iniciatives compatibles amb la nostra personalitat.

Considerem àmbits i objectius de lluita prioritaris de la CGT en l’actualitat:

El capitalisme i la usurpació privada de l’esforç social, de la riquesa creada per tots i totes i dels béns públics.
La degradació i destrucció ambiental.
El militarisme i la guerra.
La desigualtat i injustícia socials, especialment en les seues formes més odioses: el racisme, la xenofòbia, la tortura i el sistema penitenciari, el masclisme, la LGTBIfòbia i l’exclusió social.
La jerarquització social i política. El paper de la indústria mediàtica en la consolidació del règim actual d’injustícia universal.

Davant d’això, hem de respondre amb contundència en dos àmbits: en l’estatal, enfortint les nostres organitzacions, i en l’internacional, a través de la CGT, establint les aliances necessàries per a respondre enèrgicament a esta ofensiva capitalista. Per això, la CGT haurà de:

Fer una crida al conjunt de la classe treballadora perquè s’organitze i, en concret, s’afilie a la CGT com un sindicat disposat a enfrontar-se directament al capital i a la complicitat de l’Estat amb ell.

Reivindicacions, propostes sindicals i socials

En estos temps és necessari que cridem més alt encara que és imprescindible, en una societat justa, el repartiment del treball i la riquesa. Amb esta premisa han d’afrontar les diferents organitzacions de la CGT els diversos escenaris en els quals plantejar les nostres taules reivindicatives i reivindicacions generals.

Davant les empreses

Els criteris que defensarà la CGT en la negociació col·lectiva seran els següents:

1. Ocupació:

Impedir la utilització d’ETTs incloent clàusules limitatives en els convenis.
Eliminar la utilització de les diferents modalitats de contractació temporal per part de les empreses i de les administracions públiques.
Combatre la precarietat laboral en totes les seues formes.
Promoure la conversió de treballadors i treballadores en precari en fixos.
No firmar expedients de regulació d’ocupació en empreses o grups d’empreses amb beneficis.
Conversió de les hores extraordinàries en ocupació.
Modificació de la regulació referida a la subcontractació per a evitar el seu ús fraudulent.
Prohibició de l’externalització dels processos que formen part de l’activitat productiva principal.

2. Salari:

No establir l’IPC com a criteri general de reivindicació i negociació salarial, sinó les necessitats reals de la classe obrera.
Establiment d’un salari mínim de negociació, que en la situació actual no pot ser inferior als 18.000 euros anuals.
Pagues extraordinàries prorratejades a voluntat del treballador o treballadora.
Reducció dels ventalls salarials, siga a través de pujades lineals, o inclús inverses, o amb altres mecanismes destinats a la mateixa fi.
Inclusió dels actuals complements salarials en el salari base.
No acceptació de clàusules de despenjament ni doble escala salarial.
Reivindicació del cobrament del salari íntegre en cas de baixes laborals, independentment del seu origen.
Pagues extraordinàries completes, per tots els conceptes salarials.
El diferencial entre el salari base més baix i el de major nivell en l’empresa no hauria de passar de 1 a 3.
Blindar las condicions laborals de les treballadores autònomes (entenent que estes no tenen treballadors al seu càrrec) per a evitar el frau i les situacions de falsos autònoms i la precarietat que implica.

3. Jornada laboral:

Setmana laboral de 30 hores, amb un màxim diari de 7,50 hores i eliminant el còmput anual flexible, no superior a 1.350 hores a l’any.
Generalitzar la jornada contínua.
Flexibilització de la jornada en atenció a la necessitat de conciliació del personal.
Un màxim de cinc dies laborables a la setmana.
Eliminació absoluta de les hores extraordinàries, denunciant les que se realitzen a més de les pactades convencionalment.
Eliminació de les anomenades hores complementàries en els contractes a temps parcial, reivindicant l’increment de jornada en el contracte.
Descans mínim de 12 hores entre jornades per a tot tipus de treballs.
Reducció especial de jornada per a treballs nocturns, tòxics, penosos o perillosos.
Establiment d’horaris estables.
Increment de les vacances anuals, computant-se sempre i únicament com a tals els dies laborables.
Festivitat innegociable del Primer de Maig, especialment en sectors en els quals el treball a torns o en festius ha anat mermant el significat d’este dia.
Establiment o millora dels permisos pagats per circumstàncies personals com defunció o malalties de familiars, exàmens i altres derivades de la necessitat de la conciliació de la vida laboral amb la no laboral.

4. Condicions laborals:

Limitació de la capacitat legal de l’empresari de modificar el contracte en matèries de mobilitat funcional o geogràfica o de les condicions generals de treball.
Delimitació estricta de les funcions de cada categoria professional i establiment d’un sistema clar d’ascensos o accés a les diferents categories.
Inclusió de mesures contra la flexibilització de plantilles, com poden ser l’elecció del treballador o treballadora per la readmissió en cas d’acomiadament improcedent o l’establiment d’indemnitzacions superiors a les mínimes legals en cas d’acomiadament.
Rebuig a la doble explotació que suposa l’existència de les ETTs.
El Conveni Sectorial ha de situar les condicions marc per al conjunt de les persones del ram, reservant als Convenis d’Empresa la millora del que s’ha convingut en els sectorials, no podent limitar o mermar el conveni d’empresa allò ja acordat sectorialment.
Eliminar la potestat de modificació unilateral de condicions de treball i salari de l’empresari.

5. Salut laboral:

S’ha de garantir que ningú perda la seua vida o la salut, tant física com mental, com a conseqüència del seu treball; per a això s’han d’adoptar les mesures preventives adequades i la Inspecció de Treball ha d’actuar com la contundència necessària en cas d’incompliment.
Defensa dels contractes estables.
Creació d’ocupació a canvi de les hores extraordinàries i dels treballs a la tasca (a estall).
Adequació dels ritmes de treball a les persones.
Millora general de les condicions de seguretat i salut en els centres de treball.
Donar majors facultats als delegats i delegades de prevenció.
Eliminació del període de carència per a percebre la prestació per IT (Incapacitat Temporal).

6. Altres reivindicacions:

Reconeixement, a efectes de drets laborals, de les parelles de fet, estiguen o no inscrites en un registre oficial.
Mesures contra l’assetjament laboral i sexual.
Clàusules contra la discriminació de qualsevol índole: sexe, edat, orientació sexual, ètnica, de nacionalitat, exreclusos, etc., impulsant el desenvolupament de protocols d’actuació contra el racisme i la xenofòbia en empreses.
Obligatorietat de les empreses d’assumir les despeses sanitàries no incloses en la seguretat social, tant dels treballadors i treballadores com de les seues famílies.

La firma d’acords amb la patronal es farà valorant-los en el seu conjunt, però la CGT ha d’establir uns límits derivats de la imperiosa necessitat de repartir el treball i la riquesa i de la justícia social. Pe r lo tant, la CGT:

No firmarà convenis que incloguen clàusules discriminatòries de cap tipus, incloses les derivades del tipus de contracte dels treballadors o les que pacifiquen o justifiquen les dobles escales salarials.

Davant l’Estat i la societat

Legislació Laboral:

Derogació total i completa de les Reformes Laborals del PSOE i PP, que són la base fonamental tant de la precarietat laboral com de les trabes legals per a un desenvolupament lliure del sindicalisme en les empreses i sectors.
Recuperar els salaris de tramitació i la indemnització de 45 dies per any treballat.
Davant la improcedència de l’acomiadament, recuperar el dret del treballador/a d’optar per la indemnització o per la readmissió.

1. Salari social i renda bàsica:

Equivalent al salari mínim interprofessional per a totes aquelles persones que manquen de treball assalariat, recursos o patrimoni propi, començant pels aturats i aturades.

2. Salari mínim:

Per una quantia anual no inferior a 18.000 euros.
Desaparició de l’IPREM com a índex de referència de prestacions socials, establint el SMI com a únic índex.

3. Igualtat de drets:

A igual treball igual salari, sense importar el lloc de procedència, el sexe o el tipus de contractació.
Per la desaparició de les subcontractes i de les ETT.
Papers per a totes i tots.

4. Drets socials:

Per a tots i totes, a l’educació i la salut, la vivenda, l’accés a la cultura, a la comunicació i a la jubilació.
Drets per a tots i totes a l’associació, manifestació i vaga sense impediments.

5. Sanitat:

Defensa de la sanitat pública, denunciant la manipulació informativa que oculta l’autèntic objectiu dels grups econòmics: la privatització dels beneficis i l’assumpció de les pèrdues pel sector públic.
Reclamar la inclusió de serveis en la sanitat pública que ara estan exclosos o són clarament insuficients, com la salut dental, la salut mental o la facilitació d’ulleres.
Denúncia de la campanya de desprestigi consistent a retallar els recursos destinats a la sanitat pública perquè esta se degrade i aparega el sector privat com «el millor».
Defensa de la gestió de la sanitat per usuaris i treballadors.
Desaparició de les mútues d’accidents de treball mitjançant la seua integració en la Seguretat Social.

5.bis. Vivenda:

Ús social de la totalitat dels immobles de la SAREB.
Creació d’un parc públic de vivendes socials d’acord amb el “dret constitucional” d’accés a una vivenda digna, especialment de les persones més precàries i joves.
Prohibició de desallotjaments sense alternativa.

6. Ensenyament:

Defensa ferma d’un ensenyament públic gratuït i de qualitat, encaminat a una educació integral i la formation de persones lliures amb esperit crític.
Oposició a que l’educació, inclosa la universitària, estiga orientada amb criteris de servei a l’empresariat.
Exigència de l’eradicació de la religió en l’ensenyament.

7. Sexualitat:

Insistència en el dret de cada persona a definir i manifestar la seua orientació sexual o la identitat de gènere.
Lluita contra tota discriminació que tinga el seu origen en l’orientació sexual.
Dret de les dones a avortar lliurement i gratuïta.

8. Pensions:

Defensem un sistema públic de pensions universal, solidari i autogestionat.
Reducció progressiva de l’edat ordinària de jubilació als 60 anys.
Rebutgem els intents de reduir els costos empresarials per a augmentar el seu marge de beneficis a costa de les quotes de la seguretat social, al mateix temps que s’empeny els treballadors als fons privats de pensions, beneficiant d’esta manera els grups especuladors del sector financer.
No acceptem la existència de pensions inferiors al salari mínim.
Coeficients reductors per a aquelles persones que realitzen treballs tòxics, penosos o perillosos.
No al Pacte de Toledo ni a les noves retallades en matèria de pensions.

9. Repartiment del treball:

Implantació inicial de la setmana laboral legal de 30 hores, sense disminució salarial, com prohibició de les hores extraordinàries i els treballs a la tasca (a estall).

10. Autogestió:

La CGT defensarà davant l’Estat el foment de projectes d’economia cooperativa i autogestionada, per a la qual cosa es facilitaran els mitjans materials i es donaran les garanties jurídiques necessàries.

11. Llibertat i defensa dels drets laborals i sindicals:

Dret a la negociació col·lectiva en cada centre de treball, trencant l’estructura actual de la representació laboral.
Exclusió dels directius de les empreses de la participació en les eleccions sindicals.
Dret real de negociació col·lectiva en les administracions i empreses públiques.
Reconeixement de drets plens per a les seccions sindicals en totes les empreses –incloses les xicotetes– i les administracions públiques, i respecte a la llibertat sindical.
Eliminació dels impediments actuals al dret de vaga.
Modificació de la legislació de manera que concedisca a la Inspecció Laboral majors competències i mitjans, eliminant l’actual judicialització de l’activitat sindical.
Exigència que es vetle per la salut laboral integral, responsabilitzant les empreses de les malalties laborals tant físiques com psicològiques.

12. Defensa dels drets humans fonamentals:

A la vida, a una cultura i una llengua pròpia, sense acceptar que la llengua siga utilitzada com a factor de discriminació de les llengües minoritàries.
A l’autoorganització de les nostres comunitats i de les nostres societats sense la ingerència dels poders econòmics i polítics per a mediatitzar les nostres relacions.
Al compromís ferm i actiu amb la pau, pel desarmament i la solució pacífica, no coactiva i negociada dels conflictes, per la defensa dels dèbils i oprimits contra la dinàmica dels poderosos.

13. Defensa de la llibertat individual i col·lectiva enfront de la repressió, el retrocés social i les prerrogatives de les corporacions i Estats:

Igualtat real de les persones, al marge de sexe, origen o altres condicions; capacitat real de decisió sobre les qüestions que ens afecten.
Lliure circulació de les idees i de les persones enfront de la lliure circulació de les mercaderies i dels diners.
Oposició a la llibertat en exclusiva per a les corporacions econòmiques i els interessos especulatius.
Derogació de la “Llei Mordassa” i de tots aquells articles del Codi Penal vigent que impedixen o lastren els drets bàsics de reunió, manifestació, expressió, etc.
Derogació de la Llei d’Estrangeria i tancament dels CIE.

14. Cap a la democràcia directa:

Descriminalització dels moviments socials i derogació de la Llei Mordassa i de la legislació antiterrorista.
Establiment de sistemes d’autogestió i de gestió alternativa a tots els nivells, especialment en el sector públic.
Potenciació del sector públic i col·lectiu enfront del control privat, la malversació, la venda i el debilitament dels drets i prestacions socials o la deixadesa de l’Estat.
Lluita ferma contra les decisions inapel·lables i llunyanes (Brussel·les, Banc Mundial, Davos) i defensa dels àmbits pròxims de decisió.

15. Gestió sostenible dels recursos naturals:

Rebuig frontal a la política d’explotació incontrolada dels recursos, una aberració ecològica que porta com a conseqüència grans impactes socials i ambientals.
Rebuig als grans transvasaments i a la construcció de grans pantans que suposen la inundació de pobles habitats, la pèrdua de drets de milers de persones, l’estrangulació dels llits naturals dels rius i l’esquilmament dels aiguamolls naturals, dels deltes i estuaris.
Oposició a l’especulació urbanística que porta la destrucció de la costa i de la resta dels espais naturals.
Racionalització de la instal·lació d’aerogeneradors, amb respecte a la naturalesa i a les poblacions afectades.
Rebuig a la pretensió de tornar a introduir l’energia nuclear, venent-la com a energia neta sense haver sol·licitat o solucionat encara el problema dels residus.
Rebuig a la legislació que cedix en exclusiva a les grans corporacions l’explotació de l’energia, en especial les fonts renovables.
Replantejament de la política energètica i rebuig de l’equació “consum igual a felicitat”.
Reducció efectiva i no especulativa dels gasos produïdors de l’efecte hivernacle.
Exigència de la inajornable lluita contra la crisi climàtica en aquells aspectes en què siga conseqüència de l’activitat humana.
Promoció de la sensibilitat mediambiental i la transició ecosocial entre la classe obrera i la societat en general.

A manera de conclusió:

Les circumstàncies que es donen en cada empresa són diferents, per ixe motiu les nostres seccions sindicals han de tindre en consideració la situació i aplicar en cada moment la mesura, tàctica i reivindicació que corresponga per a, partint de circumstàncies diferents, aconseguir el millor per a les persones treballadores en les seues empreses, sempre respectant els acords de la CGT.

Hem de facilitar la participació de totes les seccions sindicals en l’esdevenir del sindicat. És l’única manera de poder transmetre els nostres acords i d’enriquir-nos amb les seues aportacions.

Consideració final sobre la situació actual:

La CGT, en este moment d’especial agressivitat del capital, no pot limitar-se a intentar capejar el temporal i a esperar temps millors per als treballadors i treballadores. Altres faran eixe paper de palanganers de la patronal i simularan mobilitzacions per a distraure’ns dels nostres verdaders objectius. Cridar a la lluita frontal, lluitar on siga necessari és la nostra obligació. Lluitar per a derrotar este obscé sistema és el nostre objectiu.