Mentre ens maten no hi haurà pau social. Sinistralitat laboral

La sinistralitat laboral al País Valencià ha augmentat un 30%, i els accidents amb resultat de mort ho han fet en un 20%.

A la fi de 2023 la Confederació General del Treball va iniciar una campanya contra la sinistralitat laboral. Visibilitzar les assassinades en els seus llocs de treball, denunciar la precarització de les condicions i exigir a les administracions públiques mesures urgents i rotundes que frenen esta sagnia de vides és imprescindible. 

El pròxim 2 de desembre a les 11.00 hores, tornem a concentrar-nos a Castelló de la Plana, davant la Inspecció de Treball i Seguretat Social, en l’avinguda Dr. Clarà núm. 40 Castelló és una de les províncies de la Comunitat Valenciana amb major índex d’accidents laborals, com així ho assenyala el número de morts des de gener a setembre del present any. 

Hem de recordar que en les últimes tres dècades han perdut la vida treballant més de 40.000 persones, de les quals quasi 3.000 ho van fer en territori valencià. L’any passat es van comptabilitzar 830 morts de treballadores en tot l’Estat espanyol. Enguany, fins a setembre de 2025, ja són 547 persones les mortes en els quasi 48.000 accidents laborals. D’estes 547 morts, 60 han tingut lloc al País Valencià. Les dades ens mostren una realitat devastadora per a moltes famílies que coneixen a la perfecció les condicions laborals dels  seus membres mentre que la patronal i els governs -a tots els nivells i de qualsevol color i signe-, es permeten continuar dient “accident laboral” al fet d’atemptar directament contra la salut i la seguretat de milers de persones. 

D’altra banda, ens insulten cada vegada que ens venen els “accidents laborals” per “fets que passen sense que puguen evitar-se”, nosaltres sabem que la majoria són evitables. En absolut són esdeveniments fortuïts i inevitables. 

Des de CGT no és la primera vegada que ho manifestem: els seus “accidents” laborals tenen causes i responsables. Darrere d’estos milers de successos hi ha una pauta determinada pel sistema que regeix les nostres vides des del mateix moment de nàixer. 

El capitalisme permet que les estructures econòmiques i polítiques que l’apuntalen es nodrisquen de la vida de milers de persones treballadores cada any. Com la vida del jove treballador del taller d’automoció del polígon industrial ‘Els Cassets’, a Morella, a principis d’este mes de novembre; o la del jove de 34 anys, treballador d’una subcontracta, mort fa a penes una setmana en una empresa de Vilafamés mentre realitzava labors en les instal·lacions d’esta. 

La nostra campanya ‘No som números’ pretén posar en el centre la idea que darrere d’unes estadístiques anuals, existeixen circumstàncies que les fomenten. 

L’empresariat i la classe política que serveix al sistema capitalista mai posaran els mecanismes adequats per a erradicar el sofriment que pateix la classe treballadora. És més, les condicions que actualment pateixen milers de persones en els seus centres de treball continuaran involucionant com es reflecteixen en les dades de les Enquestes de Població Activa (EPA) que llegim periòdicament. La seguretat els costa diners i a nosaltres, vides. 

No podem permetre que es normalitze les morts de treballadores, ni molt menys que es parlen d’estes de manera superficial, sense tindre en compte que les mesures que podrien frenar esta sinistralitat depenen de la voluntat política i del joc que els seus responsables li facen o no a la patronal. Un claríssim exemple d’això, el 29 d’octubre de 2024, l’activitat laboral no es va suspendre, mentre l’aigua arrasava poblacions i posava fi a 229 vides. 

Avui sabem que la DANA va disparar els accidents laborals fins a119, dels quals fins a 32 van ser in itinere. Des de CGT tampoc volem oblidar el que suposa patir un accident laboral greu i no morir, però haver de conviure amb una malaltia o una altra realitat física la resta de la vida. Les Reformes Laborals i tot el marc jurídic que ha regulat i regula en l’Estat espanyol el treball i les relacions d’este amb les persones no és compatible amb la salut i la seguretat dels qui han de treballar per a viure, especialment per a les persones més vulnerables del mercat laboral, com les migrants. 

No som números. Les nostres vides importen. No més morts en el treball