Serveis Socials al límit: per què el personal de la Generalitat va a la vaga l’11N

Des de la Secció Sindical de CGT Generalitat Valenciana considerem que la vaga general de l’11N ens interpel·la a tots els professionals del nostre àmbit. Hui volem posar especial atenció en les treballadores dels Serveis Socials, després de la recent notícia de la integració de la Conselleria de Serveis Socials en Justícia.

La transformació d’una necessitat bàsica com és l’habitatge en un producte de mercat subjecte a especulació ha empobrit encara més la ciutadania més vulnerable i ha obligat a demanar el suport dels Serveis Socials persones que mai no s’haurien imaginat haver de fer-ho. Açò ha incrementat el nombre de persones que atenem sense que hagen crescut en proporció ni el nombre de professionals ni les eines ni els recursos.

La falta de recursos residencials alternatius i d’urgència en cas de pèrdua de l’habitatge, sumada a l’esgotament de les partides pressupostàries destinades a cobrir necessitats bàsiques (com ara l’alimentació, mesos abans d’acabar l’any), genera situacions de desesperació, frustració i malestar. Una realitat davant la qual el personal dels Serveis Socials hem de donar la cara. Els riscos psicosocials del personal dels serveis socials estan totalment relacionats amb la falta de recursos per a atendre la ciutadania més vulnerable.

Açò ens va cremant i desgastant psicològicament, amb el consegüent increment dels problemes de salut mental i de les baixes laborals; baixes que, a més, no se solen cobrir, cosa que incrementa la faena de les companyes.

Però és impossible fer el doble de faena en el mateix temps o atendre amb la mateixa qualitat el doble d’adolescents, com està passant a la Residència de Recepció i Acolliment “Verge de Lledó” de Castelló. I no ho diem nosaltres: ho diu la resolució que recentment ha emés el Síndic de Greuges arran de la denúncia presentada per la Plataforma de Treballadores del Sector Social, en què posa de manifest les nombroses deficiències que s’hi estan produint.

Demanem una cosa molt senzilla: eines per a donar resposta de manera adequada i eficient a les necessitats de la ciutadania.

Demanem:

• Que s’incrementen les plantilles en proporció a la població atesa i a la seua complexitat socioeconòmica.
• Que es cobrisquen sempre els permisos, les excedències, les reduccions de jornada, les baixes i les jubilacions.
• Recursos habitacionals reals i estables de mitjana i llarga durada en tots els municipis per a situacions d’urgència i de pèrdua d’habitatge, per a famílies que es troben temporalment sense ingressos i pisos d’emancipació.

A més, també cridem a la mobilització per a actuar sobre la realitat estructural amb què treballem:

• L’habitatge ha de deixar de ser un bé especulatiu i tractar-se com el que és: una necessitat bàsica i un dret fonamental.
• No es pot permetre ni un desnonament més ni cap situació de sensellarisme.
• Cal garantir l’empadronament de totes les ciutadanes i acabar amb el racisme immobiliari.
• Els salaris han de pujar en proporció al cost de la vida; el contrari és empobriment.

Són demandes bàsiques que fa anys que fem arribar a les diferents administracions públiques sense que hi haja hagut canvis reals. Arribats a aquest punt, la vaga i les mobilitzacions són les eines que els faran entendre que no estem disposades a suportar més aquestes situacions.

Fem una crida al personal dels Serveis Socials de la Generalitat Valenciana a secundar la vaga de l’11N.