Ens volen callades, explotades, invisibles, precàries, submises, culpables, inclús assassinades. Però no callem. JUNTES continuem aixecant-nos en un crit comú contra el sistema cisheteropatriarcal, el capitalisme, les desigualtats, la precarietat i les violències masclistes. I diem PROU.
Aquest 8 de Març tornem a omplir els carrers, perquè ens sobren els motius:
Per l’eliminació de la divisió sexual del treball i la precarització dels sectors tradicionalment feminitzats: La majoria de treballs de cures assalariats i no assalariats continuen sent realitzats majoritàriament per dones, sent a més els més precaritzats: sanitat, serveis socials, neteja, telemarketing, cures de persones depenents, comerç, jornaleres, conserveres, etc.
Per l’eliminació de la bretxa salarial i la precarietat. La discriminació sexual en el treball, la dificultat sistèmica en la conciliació laboral, ens aboca a les reduccions de jornada, de salari i a la temporalitat, condemnant-nos al terra enganxiós afectant-nos finalment a les nostres pensions.
Per l’eliminació dels biaixos de gènere a la salut laboral. Per garantir una perspectiva de gènere a la prevenció de riscos laborals que sigui realment efectiva, incloent-hi a més la salut mental i espais lliures de capacitisme. Perquè nosaltres, també tenim dret a llocs de treball dignes, adaptats i segurs, a la investigació dels riscos laborals amb perspectiva de gènere i al reconeixement de les nostres afeccions com a malalties professionals.
Per la derogació de la reforma laboral i les pensions. Que lluny d’assegurar-nos condicions de vida dignes, aferma la precarietat, manté contractes brossa i ens condemna a la pobresa salarial i de les pensions. Tot això amb la complicitat de la patronal i els sindicats signants.
Per acabar amb la nostra invisibilització i infrarepresentació a tots els àmbits públics: Als espais de participació, de decisió, a la cultura, a la ciència, a l’esport…
Per l’eliminació de les violències en totes les seves manifestacions: estructural, institucional, judicial, mèdica, econòmica… Que empara el masclisme, el racisme, la LGTBI-fòbia i l’assassinat de milers de dones i persones d’identitats dissidents. Que ens arrabassa de tots els nostres drets sobretot a les més precàries. Que és còmplice de l’assetjament sexual i per raó de sexe, orientació sexual i identitat de gènere. Que nega el dret a l’avortament lliure, públic, gratuït, segur i universal…
Per l’eliminació de la llei mordassa. Que reprimeix la llibertat sindical i la llibertat d’expressió, penalitzant els drets fonamentals de protesta i de manifestació. Recordem que algunes companyes continuen sent reprimides per al seu activisme.
Per l’eliminació de la llei d’estrangeria. Que institucionalitza el racisme, i genera una doble opressió per a les dones migrants que es veuen abocades a la marginalitat i a l’esclavitud.
Per l’eliminació de les guerres i les conseqüències de l’emergència climàtica, que causa milions de desplaçades i refugiades. Utilitzant-nos a les dones, criatures i persones de diferent orientació i identitat sexual com a arma de repressió i moneda de canvi. Ens amunteguen durant anys en camps, on la precarietat és generalitzada, i on tasques quotidianes com anar al bany o dutxar-se posen en risc la nostra integritat.
Contra el negacionisme de les desigualtats i la violència masclista, i els atacs a la nostra lluita per part de la dreta, de l’Església i d’aquest sistema cisheteropatriarcal, capitalista i racista, que vol arrabassar-nos els nostres drets.
I per un milió de raons més.
Promovem un feminisme inclusiu i de classe, que canvïi les consciències per avançar cap a un món més just, igualitari i divers posant en el centre la vida de les persones.
Des de CGT com a sindicat de classe, anarkotransfeminista, de lluita i combatiu reivindiquem i continuem lluitant avui i sempre per els nostres drets i l’erradicació del sistema heteropatriarcal.
Continuem lluitant per les que foren, les que som i les que seran.
