Argumentari vaga general per l’habitatge 11N CGT Castelló

Què té a veure l’habitatge amb el meu treball?

Tot. Si tens treball i no arribes a fi de mes, no eres tu: és el model. Des de 2015, el lloguer real per m² a Castelló ha pujat un 59% i els salaris un 36%. De cada 100 € que ha pujat el salari net mitjà, el lloguer se n’ha menjat 48. Cada pujada que s’ha aconseguit al SMI o als convenis han anat a parar a la butxaca de grans propietaris, bancs i fons d’inversió. Per això es lluita també des del sindicat.

Castelló no és Madrid ni Barcelona, ací encara es pot viure…

Cada vegada menys. El mateix pis que en 2015 costava 450 € hui es lloga per 720 € i segons el barri. De mitjana, el lloguer ja s’emporta el 32,9% del salari net, per damunt del 30% que es considera sobrecàrrega. I per a qui cobra l’SMI (fins al 39% dels assalariats de la província) és el 40,4%. No esperem a estar com Madrid per a moure’ns.

Però ací no passarà com als grans ciutats.

Ja està passant. Grans capitals i fons d’inversió compren habitatge als barris de Castelló per oferir-lo a preus alts a treballadores, jubilats i estudiants. A més de la massiva construcció d’infrahabitatges en baixos comercials que també seran ocupats per persones migrants, precaritzades i jovent. Encara hi ha temps per aturar-ho.

Això és només cosa de joves?

No i tampoc colpeja a tothom per igual. S’acarnissa amb les persones migrants i racialitzades, amb qui viu qualsevol dissidència de gènere, amb les dones (que cobren de mitjana 19.903 € enfront de 25.902 € els homes) i amb pensionistes (el lloguer mitjà és el 34,8% de la pensió mitjana). Sense un habitatge digne no hi ha autonomia personal ni col·lectiva.

Per què una vaga general i no una manifestació?

Perquè les manifestacions de 2025 i 2026 no han bastat. El que no s’aconsegueix al carrer es pressiona on es genera la riquesa: en el treball. Sense el nostre treball no hi ha beneficis ni rendes per cobrar. La nostra força és aturar la seua màquina de guanyar diners.

Què té a veure la meua empresa amb el preu dels pisos?

Una vaga general no és fa contra una empresa concreta: és un avís a tot el que viu del nostre treball, empresaris i rendistes, inclòs el Govern que legisla sobre habitatge. A més, els salaris baixos i els lloguers alts són les dues cares de la mateixa moneda.

Serveix d’alguna cosa un dia de vaga?

Serveix de molt. Les vagues feministes del 8M van canviar el debat públic en un sol dia. L’important és el que construïm abans i després: seccions més fortes, gent organitzada, xarxes de suport, poder popular.

Per què ara?

Perquè la CGT ja té aprovada la vaga general per l’habitatge en plenària confederal: falta que es vegen forces per a convocar-la. Eixes forces no apareixen soles, les construïm en cada centre de treball en parlar amb les companyes, compartir informació, generar el sentiment d’unitat a través de la precarietat individual que ens uneix com a classe.

No ho arreglarà el Govern amb la llei d’habitatge i les pròrrogues?

No. Qualsevol mesura dins del marc de lliure mercat que conceba l’habitatge com un actiu econòmic i no com un dret bàsic és incapaç d’oferir més que pegats temporals que només agreujaran el problema amb el temps. Mentre l’habitatge siga un negoci, qui el té continuarà traient-li rendes. No esperem solucions de qui ha creat el problema: no ens donaran res sino ho agafem nosaltres.

Però, el salari mínim ha pujat.

Sí. El salari mínim ha pujat els darrers anys. Tanmateix, la pujada no ha seguit l’encariment de la vida, així que en realitat, el salari real de les treballadores està per sota del salari real de l’any 2018. Més diners, però menys capacitat d’estalvi i despesa.

Molt poca gent cobra el salari mínim.

Al contrari, a les comarques de Castelló vora el 60% de treballadores cobren al voltant del salari mínim. Més enllà de l’especulació amb l’habitatge, hi ha un greu problema d’estancament dels salaris i el poder adquisitiu de la classe treballadora.

Quant hi hauria de cobrar si el salari pugés segons la inflació?

Molt més del que cobres ara. Un exemple, si la teua nòmina és de 1300 euros al mes, hauries de cobrar 1757 euros per mantindre el mateix poder adquisitiu que en 2015. Estem 457 euros per sota del qual costava fa més de deu anys viure.

Si el lloguer ha pujat, el millor és comprar.

Complicat. Amb un sou net de 1300 euros hauràs de dedicar 8 anys del teu salari íntegre per pagar un pis de 90 m2 i gairebé setze anys estalviant el 15% del teu sou només per l’entrada i les despeses derivades. El mercat fa fora les veïnes per convertir-les en inversions i beneficis.

Jo tinc el pis pagat o tinc hipoteca, què m’importa?

T’importa pels teus fills, amigues i companyes. Una persona de 18 a 25 anys a les comarques de Castelló va ingressar de mitjana 9.507 € bruts en 2024: el lloguer se li emporta un 68% del sou. I si no canviem les coses, la cosa no anirà a millor.

És legal una vaga per l’habitatge?

Sí. La vaga és un dret fonamental (art. 28.2 de la Constitució). El Tribunal Constitucional (STC 11/1981) empara les vagues pels interessos de les persones treballadores encara que no vagen contra un empresari concret. I l’habitatge és salari: és un interés de classe treballadora, no una qüestió aliena.

Em poden acomiadar o sancionar per fer vaga?

No. Secundar una vaga legal no trenca el contracte (art. 6 del RDL 17/1977). Un acomiadament o una sanció per fer vaga és nul per vulnerar un dret fonamental (art. 55.5 ET). Si algú rep pressions, que contacte amb el sindicat.

He d’avisar a la meua empresa?

No. El preavís legal el fa el sindicat que convoca. Tu no has de comunicar res i l’empresa no pot obligar-te a dir si la faràs.

Quant em descomptaran?

El salari d’eixe dia i la part proporcional del descans setmanal i les pagues extra. Les vacances no es toquen. Eixe dia no cotitzes a la Seguretat Social, però segueixes d’alta. Posa-ho en perspectiva: amb el sou mitjà, treballes uns deu dies al mes només per a pagar el lloguer. La vaga et costa un.

No soc de la CGT i tampoc hi ha secció sindical en la meua feina, puc fer-la?

Sí. La vaga és un dret individual: pot secundar-la qualsevol persona treballadora coberta per la convocatòria, estiga afiliada o no i hi haja o no sindicat en la seua empresa.

Tinc contracte temporal, estic en una ETT o en període de prova…

Tens el mateix dret. Que no et renoven o et tiren en prova per fer vaga també és discriminatori i es pot denunciar. Precisament per això, com més gent pare en el mateix centre, menys assenyalat està cadascun.

I si em posen serveis mínims?

En serveis essencials (sanitat, emergències, transport…) es fixen serveis mínims. Si et designen, has de complir-los. Però l’empresa no pot substituir als qui fan vaga per una altra plantilla ni per ETT.

Soc autònoma, com participe?

No és una vaga laboral per a tu, però pots tancar el negoci eixe dia, penjar el cartell de suport, participar a les manifestacions i no consumir.

És que hi ha molta migració i per això no hi ha pisos.

Els pisos se’ls queden els qui tenen diners per a acumular-los, no els qui venen a treballar. Al País Valencià el 28,9% de les compravendes de 2024 les van signar estrangers, quasi el doble que a Espanya. Però són sobretot no residents del nord d’Europa (segona residència, inversió), que paguen de mitjana 3.063 €/m². Qui ve a treballar pateix el mateix lloguer car i habitatge precari. És la teua companya de feina, no l’enemic.

El que cal fer és construir més.

Cases n’hi ha. A Castelló de la Plana, el 23,5% dels habitatges no són residència principal (Cens 2021) i hi ha 634 apartaments turístics registrats. El problema no és quantes cases hi ha, sinó en mans de qui estan i perquè s’usen. Entre l’any 2000 i 2008 es van construir en l’Estat Espanyol una mica més de quatre milions d’habitatges. El preu es va multiplicar i la crisi posterior va deixar a milions de treballadores sense ocupació ni llar.

Si llogues, t’arrisques al fet que t’ocupen el pis.

El que buida la butxaca de la classe treballadora cada mes és el lloguer, no l’ocupació. Posa el focus en el que ens passa a quasi tots: pujades abusives, contractes que no es renoven, fiances impossibles.

Els xicotets propietaris també tenen dret a guanyar-se la vida.

Ningú va contra la veïna que lloga el pis de sa mare. Anem contra el que especula amb la vida dels altres. Només a Castelló de la Plana, 400 persones tenen més de 15.000 habitatges, i unes 20 d’elles n’acumulen més de 100 cadascuna. Les expropiacions que exigim apunten a la banca, grans tenidors i fons d’inversió.

Si no arribes, és que no t’organitzes bé / treballa més.

No ets tu. Et diuen que renuncies al café i treballes més hores a costa del teu descans, la teua salut i el teu temps lliure. Però amb un 32,9% del sou en lloguer i el cost de la vida pujant, cap estalvi individual ho arreglarà. El que és estructural s’arregla amb la lluita col·lectiva.

Qui es beneficia d’aquesta situació?

Qui acumula habitatges i viu de les rendes: banca, fons d’inversió i grans propietaris. Cada euro que puja el lloguer ix d’un sou i acaba en les seues butxaques. Mentrestant, entre 2013 i 2025, es van executar 10.873 desnonaments a la província i en 2025 tres de cada quatre van ser per no poder pagar el lloguer.

Què demanem exactament?

El mateix que exigim al carrer: que l’habitatge no siga un bé de mercat sino un dret inalienable de totes les persones. L’expropiació immediata de tots els immobles en mans de la banca i dels fons d’inversió. La gestió comunitària i sota control obrer de tot el parc d’habitatge.

Expropiar? Això no és molt radical?

Radical és que et tiren de casa: 10.873 desnonaments a la província en dotze anys. Més de quatre mil suïcidis arreu l’Estat cada any, molts per motius socioeconòmics. Radical és que 400 persones tinguen 15.000 habitatges en una sola ciutat. Expropiar a la banca i als fons és recuperar per a qui l’habita el que hui s’usa per a especular.

Què és això de la gestió comunitària i el control obrer?

Que els habitatges les gestionen els qui hi viuen i fan barri, no un fons des d’un despatx ni l’administració al seu gust. Veïnes i treballadores decidint lloguers, manteniment i administrant, barri a barri.

Això es pot aconseguir de veritat?

Cap dret laboral que tenim ens el van regalar: es va aconseguir mitjançant l’acció col·lectiva organitzada i la lluita obrera. Altres ciutats han aconseguit congelacions de lloguer i habitatge gestionat per la comunitat quan els inquilins s’han mobilitzat. L’única solució possible per millorar les nostres condicions materials i aconseguir justícia social és la lluita de la classe obrera.

¿Qué tiene que ver la vivienda con mi trabajo?

Todo. Si tienes trabajo y no llegas a fin de mes, no eres tú: es el modelo. Desde 2015, el alquiler real por m² en Castelló ha subido un 59% y los salarios un 36%. De cada 100 € que ha subido el salario neto medio, el alquiler se ha comido 48. Cada subida que arrancamos en un convenio se la queda el casero antes de que la notemos. Por eso esto se pelea también desde el sindicato.

Pero Castelló no es Madrid ni Barcelona, aquí todavía se puede vivir…

Cada vez menos. El mismo piso que en 2015 costaba 450 € hoy se alquila por 720 €. De media, el alquiler ya se lleva el 32,9% del salario neto, por encima del 30% que se considera sobrecarga. Y para quien cobra el SMI (hasta el 39% de los asalariados de la provincia) es el 40,4%. No esperemos a estar como Madrid para movernos.

Pero aquí no pasará como en las grandes ciudades.

Ya está pasando. Grandes capitales y fondos de inversión compran vivienda en los barrios de Castelló para ofrecerla a precios altos a trabajadoras, jubilados y estudiantes. Además de la construcción masiva de infraviviendas en bajos comerciales, que también ocuparán personas migrantes, precarizadas y jóvenes. Todavía hay tiempo para pararlo.

¿Esto es solo cosa de jóvenes?

No, y no golpea a todo el mundo por igual. Se ceba con las personas migradas y racializadas, con quien vive cualquier disidencia de género, con las mujeres (que cobran de media 19.903 € frente a 25.902 € los hombres) y con pensionistas (el alquiler medio es el 34,8% de la pensión media). Sin una vivienda digna no hay autonomía personal ni colectiva.

¿Por qué una huelga general y no una manifestación más?

Porque las manifestaciones de 2025 y 2026 no han bastado. Lo que no se consigue en la calle se presiona donde se genera la riqueza: en el trabajo. Sin nuestro trabajo no hay beneficios ni rentas que cobrar.

¿Qué tiene que ver mi empresa con el precio de los pisos?

Una huelga general no es contra una empresa concreta: es un aviso a todo el que vive de nuestro trabajo, incluido el Gobierno que legisla sobre vivienda. Además, los salarios bajos y los alquileres altos son las dos caras de la misma moneda.

¿Sirve de algo un día de huelga?

Sirve de mucho. Las huelgas feministas del 8M cambiaron el debate público en un solo día. Lo importante es lo que construimos antes y después: secciones más fuertes, gente organizada, redes de apoyo.

¿Por qué ahora?

Porque la CGT ya tiene aprobada la huelga general por la vivienda en plenaria confederal: falta que se vean fuerzas para convocarla. Esas fuerzas no aparecen solas, las construimos en cada centro de trabajo, al hablar con las compañeras, compartir información, generar el sentimiento de unidad a través de la precariedad individual que nos une como clase.

¿No lo va a arreglar el Gobierno con la ley de vivienda y las prórrogas?

No. Cualquier medida dentro del marco de libre mercado que conciba la vivienda como un activo y no como un derecho básico es incapaz de ofrecer más que parches temporales que solo agravarán el problema con el tiempo. Mientras la vivienda sea un negocio, quien la tiene seguirá sacándole rentas. No esperemos soluciones de quien ha creado el problema: lo que no arranquemos organizadas, no nos lo van a dar.

Pero el salario mínimo ha subido.

Sí, el salario mínimo ha subido en los últimos años. Sin embargo, la subida no ha seguido el ritmo del encarecimiento de la vida, así que, en realidad, el salario real de las trabajadoras está por debajo del de 2018. Más dinero, pero menos capacidad de ahorro y de gasto.

Muy poca gente cobra el salario mínimo.

Al contrario: en las comarcas de Castelló cerca del 60 % de las trabajadoras cobran alrededor del salario mínimo. Más allá de la especulación con la vivienda, hay un grave problema de estancamiento de los salarios y del poder adquisitivo de la clase trabajadora.

¿Cuánto debería cobrar si el salario subiera según la inflación?

Mucho más de lo que cobras ahora. Por ejemplo, si tu nómina es de 1.300 euros al mes, deberías cobrar 1.757 euros para mantener el mismo poder adquisitivo que en 2015. Estamos 457 euros por debajo de lo que costaba vivir hace más de diez años.

Si el alquiler ha subido, lo mejor es comprar.

Complicado. Con un salario neto de 1.300 euros tendrás que dedicar 8 años de tu sueldo íntegro a pagar un piso de 90 m² y casi 16 años ahorrando el 15 % de tu sueldo solo para la entrada y los gastos asociados. El mercado expulsa a las vecinas para convertirnos en inversiones y beneficios.

Yo tengo el piso pagado / tengo hipoteca, ¿qué me importa?

Te importa por tus hijos, amigas y compañeras. Una persona de 18 a 25 años en las comarcas de Castelló ingresó de media 9.507 € brutos en 2024: el alquiler se le lleva un 68% del sueldo.

¿Es legal una huelga por la vivienda?

Sí. La huelga es un derecho fundamental (art. 28.2 de la Constitución). El Tribunal Constitucional (STC 11/1981) ampara las huelgas por los intereses de las personas trabajadoras aunque no vayan contra un empresario concreto. Y la vivienda es salario: es un interés de clase trabajadora, no una cuestión ajena.

¿Me pueden despedir o sancionar por hacer huelga?

No. Secundar una huelga legal no rompe el contrato (art. 6 del RDL 17/1977). Un despido o una sanción por hacer huelga es nulo por vulnerar un derecho fundamental (art. 55.5 ET). Si alguien recibe presiones, que contacte con el sindicato.

¿Tengo que avisar a mi empresa?

No. El preaviso legal lo hace el sindicato que convoca. Tú no tienes que comunicar nada antes, y la empresa no puede obligarte a decir si vas a hacerla.

¿Cuánto me van a descontar?

El salario de ese día y la parte proporcional del descanso semanal y de las pagas extra. Las vacaciones no se tocan. Ese día no cotizas a la Seguridad Social, pero sigues de alta. Ponlo en perspectiva: con el sueldo medio, trabajas unos 10 días al mes solo para pagar el alquiler. La huelga te cuesta uno.

No soy de la CGT ni hay sección sindical en mi curro, ¿puedo hacerla?

Sí. La huelga es un derecho individual: puede secundarla cualquier persona trabajadora cubierta por la convocatoria, esté afiliada o no y haya o no sindicato en su empresa.

Tengo contrato temporal, estoy en una ETT o en periodo de prueba…

Tienes el mismo derecho. Que no te renueven o te echen en prueba por hacer huelga también es discriminatorio y se puede pelear. Precisamente por eso, cuanta más gente pare en el mismo centro, menos señalado está cada uno.

¿Y si me ponen servicios mínimos?

En servicios esenciales (sanidad, transporte…) se fijan servicios mínimos. Si te designan, tienes que cumplirlos. Pero la empresa no puede sustituir a quienes hacen huelga por otra plantilla ni por ETT.

Soy autónomo/a, ¿cómo participo?

No es una huelga laboral para ti, pero puedes cerrar el negocio ese día, colgar el cartel de apoyo y no consumir.

«Es que vienen muchos de fuera y por eso no hay pisos»

Los pisos se los quedan quienes tienen dinero para acumularlos, no quienes vienen a trabajar. En la Comunitat Valenciana el 28,9% de las compraventas de 2024 las firmaron extranjeros, casi el doble que en España. Pero son sobre todo no residentes del norte de Europa (segunda residencia, inversión), que pagan de media 3.063 €/m². Quien viene a trabajar alquila y sufre el mismo alquiler caro, y además lo sufre peor: es tu compañero de tajo, no tu competencia.

«Lo que hay que hacer es construir más»

Casas hay. En Castelló de la Plana, el 23,5% de las viviendas no son residencia principal (Censo 2021) y hay 634 viviendas turísticas registradas. El problema no es cuántas casas hay, sino en manos de quién están y para qué se usan. Entre el año 2000 y 2008 se construyeron en el Estado Español algo más de cuatro millones de viviendas. El precio se multiplicó y la crisis posterior dejó a millones de trabajadoras sin empleo ni hogar.

«Si alquilas, te arriesgas a que te ocupen el piso»

Lo que vacía el bolsillo de la clase trabajadora cada mes es el alquiler, no la ocupación. Pon el foco en lo que nos pasa a casi todos: subidas abusivas, contratos que no se renuevan, fianzas imposibles.

«Los pequeños propietarios también tienen derecho a ganarse la vida»

Nadie va contra la vecina que alquila el piso de su madre. Vamos contra quien acumula. Solo en Castelló de la Plana, 400 personas tienen más de 15.000 viviendas, y unas 20 de ellas acumulan más de 100 cada una. Las expropiaciones que exigimos apuntan a la banca, grandes tenedores, y a los fondos de inversión.

«Si no llegas, es que no te organizas bien / trabaja más»

No eres tú. Te dicen que renuncies al café y trabajes más horas, a costa de tu descanso, tu salud y tu tiempo con los tuyos. Pero con un 32,9% del sueldo en alquiler y el coste de la vida subiendo, ningún ahorro individual lo arregla. Lo que es estructural se arregla colectivamente.

¿Quién se beneficia de que la vivienda esté tan cara?

Quien acumula viviendas y vive de las rentas: banca, fondos de inversión y grandes propietarios. Cada euro que sube el alquiler sale de un sueldo y acaba en su cuenta. Mientras tanto, entre 2013 y 2025 se ejecutaron 10.873 desahucios en la provincia, y en 2025 tres de cada cuatro fueron por no poder pagar el alquiler.

¿Qué pedimos exactamente?

Lo mismo que exigimos en la calle:

• Que la vivienda no sea un bien de mercado, sino un derecho inalienable de todas las personas.
• La expropiación inmediata de todos los inmuebles en manos de la banca y de los fondos de inversión.
• La gestión comunitaria y bajo control obrero de todo el parque de vivienda.

¿Expropiar? ¿Eso no es muy radical?

Radical es que te echen de casa: 10.873 desahucios en la provincia en doce años. Radical es que 400 personas tengan 15.000 viviendas en una sola ciudad. Expropiar a la banca y a los fondos es recuperar para quien la habita lo que hoy se usa para especular.

¿Qué es eso de la gestión comunitaria y el control obrero?

Que las viviendas las gestionen quienes viven en ellas y sus barrios, no un fondo desde un despacho ni la administración a su antojo. Vecinas y trabajadoras decidiendo alquileres, mantenimiento y adjudicación, barrio a barrio.

¿Esto se puede conseguir de verdad?

Ningún derecho laboral que tenemos nos lo regalaron: se consiguió mediante la acción colectiva organizada. Otras ciudades han logrado congelaciones de alquiler y vivienda gestionada por la comunidad cuando los inquilinos se han movilizado. La única solución posible es la lucha organizada.