TRANSFEMINISME ANTIFEIXISTA – ni una menys, ni un pas enrere!

Les violències masclistes existeixen. Són una eina de control social del patriarcat per sostenir les desigualtats i disciplinar els nostres cossos, les nostres vides i les nostres llibertats. Negar-les les legitima, protegeix els agressors i alimenta la impunitat.

En data de la redacció d’aquest manifest, 78 dones han estat assassinades a Espanya en 2026. Una xifra intolerable que continuarà augmentant mentre no es combatin les arrels estructurals d’aquestes violències. Els assassinats masclistes no es detenen i tampoc es pot detenir la nostra resposta.

Enfront dels qui volen esborrar els nostres drets i tornar-nos a la submissió, responem amb organització i resistència transfeminista. Reivindiquem el feminisme com a eina de transformació social.

El patriarcat, el feixisme, el masclisme, el colonialisme i el racisme es reforcen entre ells com a maneres de dominació que produeixen desigualtat i exclusió. No totes patim les violències de la mateixa manera. Les dones migrades i racialitzades, les dones amb discapacitat, les dones trans i les persones no binàries afronten unes discriminacions específiques. Denunciem també el capacitisme i la vulneració constant dels drets de les dones amb discapacitat, a les que s’infantilitza, invisibilitza i exclou, negant-les autonomia i capacitat de decisió. El feminisme serà antiracista, anticapacitista i inclusiu, o no serà.

També és violència la que exerceixen les institucions quan no ens protegeixen, quan perpetuen prejudicis, revictimitzen a les que han sofert aquestes violències o no garanteixen recursos suficients, convertint els nostres drets en paper mullat.

La crisi de l’habitatge, la precarietat laboral i l’encariment de la vida deterioren les nostres condicions de vida, limiten la nostra autonomia i ens condemnen a la dependència. En un sistema capitalista que anteposa el benefici a les necessitats bàsiques, la violència residencial agreuja aquestes desigualtats i dificulta, quan no impedeix, sortir de situacions de violència masclista. Sense habitatge ni treballs dignes, sense recursos i sense serveis públics suficients, no hi ha igualtat real ni llibertat efectiva.

Denunciem també la falta de reconeixement social i econòmic de les cures, treballs imprescindibles per al sosteniment de la vida que continuen recaient de manera desmesurada sobre les dones, moltes vegades sense cap remuneració ni cap dret.

No acceptem que la responsabilitat recaigui sobre les que sofreixen les violències. Assenyalem els agressors, als quals se’ls justifica, els qui promouen discursos d’odi contra les dones i les persones LGTBIQA+, i als qui callen quan toca actuar. Exigim responsabilitat i compromís real a les institucions i a tota la societat.

Des de la CGT defensem un transfeminisme de classe, antiracista i combatiu. No volem més declaracions buides ni respostes insuficients: exigim prevenció, educació transfeminista, recursos públics suficients, polítiques de cures i protecció efectiva. Volem vides lliures de violències, drets garantits i autonomia per a totes.

Enfront el negacionisme, memòria i denúncia. Enfront del racisme, solidaritat. Enfront l’aïllament, suport mutu. Enfront l’ofensiva feixista, lluita col·lectiva.

No callem, no retrocedim, no deixem a ninguna enrere.

Contra les violències masclistes i el negacionisme feixista: organització i lluita transfeminista!